DUATLÓ CAMBRILS 2012

2 cops al water de bon matí, el dia que no em passi, crec que m'hauré de replantejar si no continuo sentin el mateix de quan era nano i retirar-me, sinó és així.

 

Relato:
 El germà de la Joana que ara no recordo com es diu, comença a comptar enrere, tres, dos, un i tret de sortida, endavant i som'hi, però un moment, retrocedim uns 30 o 40 segons. El duatló de Cambrils atrau als duatletes, sempre ha sigut així, hi ha gent realment preparada, que els veus i dius que aquests en 3 minuts ja no els veure més. Bé al que anava, en quasi totes les sortides que he fet, els corredors quasí bé es barallen per sortir a primera linía, però aquesta vegada, no va ser així, semblava que la majoría volien estar a la segona fila " estrany o peculiar, no ho ser". No crec que la majoria de gent s'ha n'adon-hi d'aquests detalls, que per mi, són molts rellevants i et diuen abans de començar, com està la moral dels atletes i el respecte que tenen als més ben preparats.

Continuem, portem 250 metres i ja tenim els galls al davant de la cursa, encapçalada per Eduard, Raul,Albert.. i jo a uns 20 metres d'ells, passen 600 metres i tot era bastant igual, passo el 1 primer km ha 3'50" m/km, els del davant a uns 3'20"m/km. Decideixo continuar amb la tàctica A, és a dir

sabia que l'última transició estaría mort fisicament, sigués  conservador o no, (" em falta fondo, per falta d'entrenaments"), doncs som'hi, sense passar de les 167 pulsacions/minut, a tirar.

Arribem a la transició de la BTT, amb la cursa ja totalment enumerada, és a dir tothom al seu lloc.
Passo pel km2 de la btt a 5 minuts del Raul, que era en aquell moment el 3r classificat, Eduard anava a més 1 minut per davant en aquell moment. Tàctica A un altre vegada, tirar i tirar fins el Parc Samà, i si, vaig atrapar a 4 companys, dels quals 2 em van tornar a passar a la baixada de tornada, que és quan va començar a davallar el meu ritme, " però ja tenia la feina quasi bé feta, era qüestió d'arribar a la transició amb aquells dos companys pel davant, i si ho vaig fer, anaven els dos a uns 15 metres, relevant-se continuament i no em van poder deixar.
Deixem la bici i faltaven els últims 3 km a peu, estava fos, i l'únic petit problema, era un company que tenia a més de 80 metres, que de mica en mica s'anava apropant. Jo només volia arribar al pont de l'autovia, a uns 20 metres de diferència d'ell, ja que a partir d'allí és baixadeta. Es va arribar a apropar bastant a uns 15 metres, però un cop arribà al pont, jo anava a 167 pul/minut, així que un petit esforç arribant a 173 pul/minut, n'hi va haver prou en menys 1 km, per tornar a separar a la distància de 50 metres, psicològicament el va afectar, que en uns 15 segons, augmentés la distància i recuperés tot el que ell havia recuperat de mica en mica, però aquesta era la meva tàctica, ja que fisicament no hagués pogut disputar-li un sprint, i el vaig guanyar psicològicament.
L'última volta vaig tardar 3 minuts més, que la primera volta a peu, en la 1 transició, és a dir l'any vinent, em tocar retallar 2 minuts, amb permís d'on va la bamba, si em deixa entrenar una mica més.
Pda - Hem tingut aplaudiments i crits a dojo aquesta vegada, amb les meves dos grans admiradores. Je!Je!. Gràcies!!.

PDA - Fora les lesions.