LA MITJA.CAT - LA PRIMERA

Fred i vent!, sobretot fred, el vent que feía a Granollers, el fa molt dies a les nostres terres.
I molta gent, però com sempre explico al cap i a la fí, el públic és qui veu la quantitat de corredors que hi ha, per què un quan correr només veu els runnistes que té al seu costat.

Relato una mica com va anar: més o menys tothom estava situat al seu calaix, és dona el tret de sortida i és dificil anar a ritmes ràpids sino et posses als dos primers calaixos, ( per això hi han els calaixos, no?!). Sorto molt prodent i sense saber massa a quin ritme anava, ja que no veía els kms recorreguts i amb tanta gent els ritmes eren canviants i sobretot a l'arribar a una curva s'aminorava bastant, per culpa de l'acumulació de corredors. Però ja m'anava bé, passant els minuts sense forçar. Arribo al km5 en 24:37", més o menys el que em pensava.

Continuü amb el mateix ritme, anar putjant i aquest és el tram amb més pendent fins arribar a les Garrigues i donar el tomb al poble ( ple de gent " gallina de piel"), fins i tot se'm va escapar alguna llagrima de veure tanta gent en aquell poble.
Fins aquí el tram cap amunt, a partir d'aquell moment era més haviat inclinat cap a linía de meta, amb l'excepció de tres petites inclinacions cap el cel. És també en aquell moment a la sortida del poble ón noto una punxada a la cadera i al bessó de la cama dreta, per sort va durar uns minuts i van anar desapareixent. Moment clau per donar les gràcies a la tàctica que havia decidit.

Així doncs arribo al poble, ón haviem recorregut els 10km, amb un temps de 48'49" i sortiem d'ell a falta de 9 km per l'arribada, i continuem.
Va ser el moment de tenir la sang freda fins al final,( crèc que em van passar més de 500 corredors fins traspassar linía d'arribada),dient-m'he a mí mateix no corris!, no apretis!, tranquil!, aquests companys no eren més ràpids que jo, sencillament estaven convençuts d'arribar a meta, cosa que jo encara no, i a part no eren el meu objectiu, així que cap a Granollers, ( que també estava ple de gent com ha l'anada). Arribo al km15 registran 1:12:52:, i desapareix del tot les molesties al bessó, altre cosa era la cadera que estava allí present. Si us pregunteu com va anar el tormell, és costum que quan tinc molesties de cadera el tormell és comporti, tot i així el dolor de tormell va ser continuu però aguantable.

Arribo al km18 i se'm passa pel cor i amb molta força apretar, però el cap em diu que no, que així em començat i així acabarem. Tot i que l'arribada és preciossa no vaig apretar.(Vull tornar fer aquesta arribada i apretant!! apretant!!).

Pda -Objectiu fet, és a dir, primer i tercer objectiu fet, ja que el día que em vaig apuntar, tenía enment un altre crono inferior a 98/99 minuts, però com que porto 4 mesos amb entrenaments curts i gràcies, així s'ha quedat, ( aquest crono me'l reservo per la segona mitja) ja que estic convençut que 5 setmanes d'entrenament, qualsevol runnista que registri 43/44minuts amb 10km, és capaç de fer.
Pda2 - Emosions, sensacions, anecdotes.., sino us fa res de moment me les quedo per mí.

Pda3 - Magnific ambient, sino passa res i no em decideixo per Bcn, l'any vinent i torno, i ara em toca repossar uns dies ( fins dijous), com de costum i per ordre del fisió, que va ser el primer whatsapp rebut del día.
Pda4 - Gràcies!! si us sentiu aludits.
PDA- Fora les lesions.