25-1-14

Una historia que, qualsevol semblança a la realitat, és pura casualitat. je! je!

-Nanoo!! atrapem si pots!.

-No podré, ja ho saps, mestre.
( els dos sabien, que no només l'agafaria sino que el pasaría).
Deixeu que tiri un moment 3 anys enrera. Era un dia d'estiu, quan el més gran diem-li Dani, baixava corrent per la riera, i un noiet anava de cara amunt, i el Dani veient que el noiet diemt-li Miquel, anava amb els braços molt agafats al pit, tirat endavant i algún altre coseta, el Dani és va girar i li va donar algún que altre consell, que el Miquel li va anar molt bé.
Fins avui en dia el Miquel anat millorant, i s'han anat trobant algún dia, per aquelles carreteres i camins.
I fa poc, tant sols unes poques setmanes el Miquel estaba preocupat, per que ja no baixava temps, no sabia si ja havia arribat al seu limit, i aixi li va dir al Dani, un dia de desembre. El Dani li va dir que algún dia anessin a entrenar els dos junts,
Entrenaments el Miquel i el Dani, el Miquel corrent amb una motxilla de 10kg, i el Dani al seu costat amb bici, aixi durant algún dia del mes de gener, i altres entrenaments...
Fins el dia d'avui, on tocava fer algunes series, de curtes i llargues, i aixi ha sigut, aixi a sigut el Miquel, per que el Dani, avui anava de company, després de que el Miquel fés les series curtes, han començat amb una serie d'una milla, on el Dani, li diu tot sonriem;
-apa Miquel atrapem si pots!.
- no podré, mestre, ( sempre ho diu, fins i tot quan el guanya, sempre diu: no cal que em deixis guanyar,).
Fan la primera serie i sorten a 3:34 el km i acaben els ultims 600 metres 3:21 m/km, al final ha sortit la serie a 3:29 m/km. El Dani és plega a terra, - mestre!, mestre! - tranquil Miquel, deixem respirar.
-Gràcies Miquel, per confiar amb mi, tot mareixat li diu al Dani, - no, gràcies a tu...
Bé acaben el dia en dos series més d'una milla, però corrent-les només el Miquel, i com no baixan uns segons el 3:29 m/km.

És només una historieta ridícula, però important per algú altre.

PDA - Fora les lesions.