jueves, 2 de enero de 2014

DEBUT CURSA TRAIL

Per que em presento a una Trail, quan sé que és molt perillós i tinc molts números de fer-me mal, i molt de mal.

La resposta és evident, veient que la situació no millora, però tant important com que tampoc empitjora, i que cada dia i setmana intento interpretar els diferents dolors, i la manera d'actuar del meu turmell i peu. Creia que podria fer una Trail curta d'uns 10km i sense massa desnivell.


Amb aquesta conclusió també hi vaig arribar abans de l'estiu passat, però com ben bé sap l'amic Jordi Callau, em vaig tenir que tirar enrere.
Aquesta vegada, va sortir bé, i explico dues dades: 5/4/6 setmanes abans la mitja de Tarragona ( més km dels programats) i entrenava 3 vegades setmanals, és poc- però suficient pel que busco, que és acabar les curses, i com sempre explico a la family, les meves MMP ja estan fetes fa més de 15 anys, i mai més m'aproparé a elles, i el que no faré és per aconseguir retallar 1/2 minuts fer-me mal, no val la pena.

Continuem 3 setmanes abans de la Trail, exercicis de força de cames, molt dolorós pel turmell, però aconseguint fer-ne dos a la semana, més un altre de bici, i les dues últimes un de córrer i un altre de bici setmanal, tot perquè arribés desinflamat i amb la màxima mobilitat possible, ( és clar que amb tant poc entrenaments les marques són pobres, però que algú entreni el mateix que jo, i que després intenti fer els meus registres, llavors ja en parlaríem).

Arriba el dia de la cursa i el 80%, surt com havia planificat, arribar a meta sense anar coix i baixar dels 60 minuts, l'altre part no ho vaig aconseguir per falta de pulmons, però què hi farem.

Pda1- Ara us explicaré una coseta que amb un any, que porto que em deixo veure com corro, no enteneu ... cosa que em diu que sou molt individualistes o que encara no heu entrat del tot al món del running. La cosa va de les sortides, quan surto a totes les curses a tirar i a tirar, els primers centenars de metres, no és perquè ho trobi divertit, sino que són les cames que tiren i mantenen un ritme que elles saben que estan preparades i el mateix moment, el cap les ordena un petit alto, perquè sap que en 3/4 minuts, qui governarà i mantindrà el ritme seran els pulmons. Per això soc capaç sense tenir massa entrenament de córrer 1000 metres en 3:10/3:20, però no els 2km, ni molt menys en 3km, per què llavors és necessari tenir fons.

PDA- Fora les lesions.

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.