Primer descataré el debut de la Silvia i l'Anna i del Marc, en qui demano perdó, ara en public, per no haver'ho dit en aquell moment. El que passa és que aquell dia se'n va anar el cap, a la vida privada d'un.
És van registrar bons registres, però no, els que vam dir, en aquell dia. Jo mateix vaig dir que la vaig correr a una mitja de 3:45 m/km, cosa que no va ser així, ja que he tingut temps de revisar el circuit, i al final la mitja que vaig fer va ser de 4:02 m/km, pels qui vam estar allir, la primera part la vaig fer a 3:46 m/km i la segona a 4:09 m/km. Un altre exemple si algú va tardar 16 minuts va tenir una mitja de 4:20m/km, i si algú va tardar 14:30 una mitja de 3:55m/km, aquí cadascú sap el seu registre.
L´'endemà tocava la Cursa dels Nassos de Montroig, aquesta vegada eren 4850 metres, i els primers de cara amunt i amunt. Tenim també una grata sorpressa, amb el debut de l'Enric Pijuan, que ho va fer bastant bé. També hi havia el Ferran, que cada vegada li agrada més això de còrrer, i ho va fer realment bé.
La Mar, el Mendo, i debutant la Roser fen la caminata, que va ser tot un gran repte per ella, tant per la distància, com el desnivell i el poc o gens preparada que estar per fer alguna cosa com aquesta, i se'n de les primeres en arribar, dels qui feien la caminata. Tant que vius l'esport a casa... felicitats!! i no oblido les petites, la Jordina, l'Abril i la Paula, que van aconseguir arribar, no sense patiment, però al final amb la medalla ben merescuda.
Tot i que la vaig correr amb la panxa plena i acabat d'esmorzar, ja que no era la meva intenció, fer-la a bon ritme, ja que sabia que era una trenca-cames i amb un fort desnivell al final em va servir per entrenar. I els hi va sortir un bon circuit molt entretingut i divertit.
L'ùltima Sant Silvestre va ser la de Reus, amb el turmell inflamat, però content pels resultats del Gerard i del Joan, i del paper del Jaume.
L'anécdota d'aquesta Sansi: vam sortir cap al mig, el que representa això que as de començar adelantar i més adelantar i no agafo ritme i ja estic cansat, però resulta que passat el primer kilòmetre, encara estaba fent algunes zigazagués, i em posso davant d'una noia quan feia la zigazaga, i em fot una espenta (les espentes són normals), però cony!! una noia "runners", que estic segur que no va baixar dels 27/28 minuts que fot tant endavant a la sortida i fotent empentes als altres companys???
Faltava una, la més important per mí, la que fa més d'una dècada eren de les curses, que em prenien hores de sòn. No vaig poder anar'hi, encara estaba tocat, l'any vinent la faré si Deu vol.
Em sembla que será un mes de gener blancot d'entrenaments de running, farem algún de bici o ...
PDA - Fora les lesions.




No hay comentarios:
Publicar un comentario
Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.